En aquesta conferència s’explora com ha evolucionat la relació entre els diferents agents (músics, productors, crítics i públic) del jazz i el hip hop durant els últims 30 anys. A principis de la dècada dels 90, grups de rap com A Tribe Called Quest i Gang Starr van començar a utilitzar gravacions històriques del jazz en format sample en els seus propis treballs. Al mateix temps, tant en les lletres com en les entrevistes, diversos rapers van començar a parlar amb respecte del jazz i dels seus músics i a suggerir que el rap (com a gènere afroamericà col·laboratiu, però a la vegada molt solista) era el nou jazz. No obstant això, els músics de jazz no sempre van estar d’acord, ja que l’ús dels samples semblava més un robatori que un ús creatiu legítim.

La sessió aborda el debat que durant temps músics, crítics i teòrics van tenir sobre si es podia considerar que el jazz i el hip hop compartien un llinatge cultural. Malgrat tot, a mesura que aquest diàleg va madurar i amb un major coneixement dels dos gèneres per part de les noves generacions de músics i de públic, aquestes dissonàncies es van resoldre.

La xerrada conclou analitzant la manera en què, en els treballs més recents, les formes considerades jazzístiques han fonamentat projectes de hip hop i viceversa.