La teia és la fusta resinosa, o una estella d’aquesta, que crema amb facilitat. Aquest és el títol del tercer disc de la trompetista i cantant Alba Careta, un recull de les seves darreres composicions inspirades en les pròpies vivències que, després de la bona acollida d’Alades (Segell Microscopi, 2020) i Orígens (Blue Asteroid Records, 2018), consolida l’artista dins l’escena jazzística tant catalana com europea. Ara, presenta sis composicions pròpies i dues versions de música catalana de la nova cançó, sempre fidel al jazz explosiu, enèrgic i orgànic que la caracteritza.

El concepte «teia» engloba les diferents lluites i convenciments que formen l’imaginari d’aquest nou àlbum: els conflictes interns que totes experimentem entre allò que se’ns imposa i el que realment creiem i volem per a nosaltres mateixes; l’experiència d’anar entenent que a vegades la intuïció i l’esforç són la flama que ens guia per anar trobant el propi camí, l’autèntic; i com és d’important cuidar les coses senzilles i petites que ens envolten, i que al final es converteixen en la foguera que ens acompanya, ens inspira i ens reconforta.