Després de dos anys, Joan Mar Sauqué, Josep Traver i Giuseppe Campisi tornen a unir-se en aquest nou projecte. El trio s’ha convertit en una entitat consolidada: cadascun sona més segur que abans i, junts, naveguen per la música recolzant-se els uns als altres. El joc implica ballar la coreografia assajada de la banda alhora que dona llibertat d’improvisació als solistes, dins de la brevetat autoimposada de les melodies: el missatge és concís i al gra.

El trio es mou en un univers de swing, claredat tonal, treball en equip telepàtic i detalls subtils. Les seves coordenades estètiques estan clarament definides, però no encotillades per clixés. Malgrat el pes de tantes referències de jazz que nodreix la seva proposta, la seva música no sona recognoscible.